L’objectiu d’aquestes jornades és el de proporcionar als assistents –professors, estudiants i públic en general- una presentació de diferents aspectes sobre l’estudi de la llengua, la literatura, la traducció, però també la història i l’art romanesos, des d’una perspectiva universitària.
La Universitat Rovira i Virgili ha volgut acollir aquesta iniciativa que pretén posar de manifest els lligams existents entre la llengua i la cultura catalanes amb la llengua i la cultura romaneses.
Els estudis universitaris de la llengua i la cultura romaneses a casa nostra segueixen essent una assignatura amb un alt potencial per analitzar i investigar tant des d’un vessant comparatístic com també diacrònic i sincrònic entre les dues filologies. Si bé els vincles s’han anat intensificant en els últims anys, sobretot arran de la caiguda del règim comunista del qual enguany precisament se’n commemora el vint-i-cinquè aniversari, el recorregut per fer és vastíssim, no només filològicament parlant. En canvi, l’interès per la cultura catalana en terres romaneses té una tradició més consolidada, com ho demostra, només a tall d’exemple, la quantitat de traduccions literàries catalanes abocades al romanès.
Fou el reconegut historiador Nicolae Iorga (1871-1940) el primer a consignar en un petit llibre publicat l’any 1930, després d’haver viatjat per Catalunya arran de la seva visita a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal de 1929, les seves notes de viatge i algunes traduccions de poesia catalana al romanès. El llibret porta un suggerent títol: O mică ţară latină: Catalonia şi exposiţia din 1929 [Un petit país llatí: Catalunya i l’exposició de 1929]. El capítol VII està dedicat a precisament a Tarragona, a la qual dedica elogis i descripcions ben precises de la catedral, del claustre i els capitells de les columnes, del museu arqueològic, però també dels carrers, la llum, el mar i les olors de les plantes.
Una publicació que corresponia intel·lectualment a la contribució a l’estudi dels orígens de les formes decoratives en l’article "Les églises de Moldavie” que Josep Puig i Cadafalch va presentar al Congrés d’Estudis Bizantins a Bucarest, l’any 1924, que posava en evidència els paral·lelismes entre aquestes esglésies i l’art romànic català del segle XI.
Aquestes primeres jornades es gesten en aquest fil com a punt d’arribada. Una ocasió per evidenciar els esforços, a vegades aïllats, de diferents professors, traductors, investigadors i altres especialistes en posar en comú les seves tesis. Però també pretenen ser un punt de partida per a properes convocatòries universitàries, catalanes o romaneses, on consolidar aquests estudis i reunir aquests estudiosos.
Amb la col·laboració de:
La Universitat Rovira i Virgili ha volgut acollir aquesta iniciativa que pretén posar de manifest els lligams existents entre la llengua i la cultura catalanes amb la llengua i la cultura romaneses.
Els estudis universitaris de la llengua i la cultura romaneses a casa nostra segueixen essent una assignatura amb un alt potencial per analitzar i investigar tant des d’un vessant comparatístic com també diacrònic i sincrònic entre les dues filologies. Si bé els vincles s’han anat intensificant en els últims anys, sobretot arran de la caiguda del règim comunista del qual enguany precisament se’n commemora el vint-i-cinquè aniversari, el recorregut per fer és vastíssim, no només filològicament parlant. En canvi, l’interès per la cultura catalana en terres romaneses té una tradició més consolidada, com ho demostra, només a tall d’exemple, la quantitat de traduccions literàries catalanes abocades al romanès.
Fou el reconegut historiador Nicolae Iorga (1871-1940) el primer a consignar en un petit llibre publicat l’any 1930, després d’haver viatjat per Catalunya arran de la seva visita a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal de 1929, les seves notes de viatge i algunes traduccions de poesia catalana al romanès. El llibret porta un suggerent títol: O mică ţară latină: Catalonia şi exposiţia din 1929 [Un petit país llatí: Catalunya i l’exposició de 1929]. El capítol VII està dedicat a precisament a Tarragona, a la qual dedica elogis i descripcions ben precises de la catedral, del claustre i els capitells de les columnes, del museu arqueològic, però també dels carrers, la llum, el mar i les olors de les plantes.
Una publicació que corresponia intel·lectualment a la contribució a l’estudi dels orígens de les formes decoratives en l’article "Les églises de Moldavie” que Josep Puig i Cadafalch va presentar al Congrés d’Estudis Bizantins a Bucarest, l’any 1924, que posava en evidència els paral·lelismes entre aquestes esglésies i l’art romànic català del segle XI.
Aquestes primeres jornades es gesten en aquest fil com a punt d’arribada. Una ocasió per evidenciar els esforços, a vegades aïllats, de diferents professors, traductors, investigadors i altres especialistes en posar en comú les seves tesis. Però també pretenen ser un punt de partida per a properes convocatòries universitàries, catalanes o romaneses, on consolidar aquests estudis i reunir aquests estudiosos.
Amb la col·laboració de: